Ell

Camino desorientat. La meva set sembla ara insaciable, altres vegades el record dels llavis marcats de la moreneta, de la sensació d’estretor al penetrar el cul de la marujilla, el record dels tastos (tots diferents) dels conys de les meves amants, tot això m’hagués aplacat, però ara...

no en tinc prou, necessito que sigui el teu clítoris punxegut el que la meva mà acaroni, que siguin els teus mugrons durs i rebels els que faci voltar amb la meva llengua, que sigui la teva veu inconfusible la que senti a cau d’orella, xiuxiuejant-me “folla’m... folla’m...”

i ho faria, ho faria lentament, disfrutant cada mil•límetre de la teva vagina ben lubricada, gaudint de cada petit avanç de la meva polla pel teu túnel suau i lleugerament rugós, fins que el capullo arribés al final, i allà descansés, bressolat pels moviments de la teva pelvis...

sento que el cap se me’n va.... no puc més...